Al meu centre, el mestre de suport entra dins l’aula
a les assignatures instrumentals, és a dir, a matemàtiques i a català.
Crec que es realitza dos tipus de suport,
depenent del nin o nina. Per exemple: El
PT dona ajuda a un alumne augmentant progressivament la
distància, és a dir, no es seu al seu costat, sinó que s’apropa i s’allunya i
el va ajudant puntualment ja que es pretén fomentar que treballi de forma
autònoma, ja que es distreu amb facilitat i per això sempre va endarrerit amb
totes les tasques. Està acostumat a que la seva família sigui molt protector
amb ell i cerca això dins l’aula i ell ha de acceptar que no pot tenir un
professor per a ell tot sol a cada moment.
Per altre banda, amb dos alumnes més un d’ells
és l’alumne NESE també fa això. Es va movent entre aquests tres alumnes però
també, si un altre alumne té algun problema o necessita ajuda també s’apropa.
Els nins i nines saben que en Biel està dins l’aula per ajudar-los a tots.
També dir, que la tutora es va apropant a tots els nins i nines tan els NEE o
NESE com al altres.
Tot i això, l’activitat la sol dur a terme la
mestra i el mestre de suport només intervé globalment amb tota la classe a
moments molt puntuals, però si és necessari ho fa.
La mestra s’adona que el mestre de suport és
una gran ajuda i que ve per a ajudar a tots els nins i nines de l’aula i
d’aquesta manera es van repartint per a tota la classe. Trob que fan molt bona
feina, ja que tots els nins i nines poden treballar de forma autònoma i tenir
una ajuda en el moment que ho necessitin per a proseguir amb l’aprenentatge.
Per tant, estic totalment a favor del suport dins l’aula ja que beneficia a
tots els nins i nines.
Per acabar, vos deix un enllaç al llibre de
Teresa Huguet, Aprendre junts a l’aula on es mostra una proposta inclusiva i
parla del suport dins l’aula.