Desdoblaments o dos mestres dins l'aula.

Aquest any és el primer cop que he pogut observar com es realitzen desdoblaments a l’aula, al meu cicle es realitzen els següents:

·        Matemàtiques / Informàtica.

La mestra tutora va a informàtica amb la meitat dels nins i nines de l’aula i el mestre de suport es queda a l’aula, on realitzen problemes matemàtics amb l’ajuda de la pissarra digital.

·        Castellà / Biblioteca.

La mestra amb la meitat dels nins i nines de l’aula es dirigeixen a la biblioteca, on es realitzen activitats com conta contes, lectura individual, etc.

Alhora, una mestra de segons curs, va a l’aula amb l’altre meitat dels nins i nines, i es realitza una lectura en castellà.

Aquest tipus de desdoblament resulta molt beneficiós per als nins i nines, ja que com són grups més petits (d’uns dotze nins i nines), aquests poden realitzar moltes més intervencions i també, el mestre, pot estar més pendent de tots els nins, i nines, sobretot d’aquells que tenen més dificultats. Es facilita molt més la interacció entre tots i totes, i es poden realitzar activitats diferents a les que es farien si estiguéssim amb tot el grup-classe.

També, he pogut comprovar que la mateixa activitat feta als dos grups per separat pot donar resultats molts diferents, dependent dels nins i nines, dels seus gusts, de la manera de treballar, etc. pel que, és necessari que el mestre planifiqui tenint en compte quins alumnes tindrà a aquella hora, la manera de treballar que millor funciona entre ells, el seu estil d’aprenentatge, etc. perquè tots puguin assolir el mateix objectiu però platejant la sessió de forma diferent, segons les seves necessitats.

Per finalitzar aquesta entrada, he cercat més informació referent als desdoblaments a l’aula, i he trobat un document on parla de dues possibles modalitats: desdoblament o dos mestres dins l’aula i crec que és un bon tema de discussió. Què és millor? Fer un desdoblament o tenir dos mestres dins l’aula, o poder fer les dues coses? Crec que les dues són vàlides però crec que hi ha d’haver un consens amb els mestres segons la necessitat que hi hagi, el tipus d’activitat, etc.