Bon dia a tothom! Aquest és el meu bloc de
l'assignatura de Atenció a l'alumnat amb Necessitat Específica de Suport
Educatiu a l’Escola.
A aquesta primera entrada m’agradaria
comentar-vos les primeres sensacions que vaig tenir al començar les pràctiques
a l’aula de 1ºA.
A l’ aula hi ha 22 nins i nines, és un grup
molt heterogeni. D’aquests, 5 són d’ètnia gitana (procedents del Molinar i de
Son Banya). 3 són procedents d’altres països d’Europa i 2 són fills de temporers (sols cursen 1/3
del curs a Mallorca, la resta ho cursen a la Península).
Alguns d’ells presenten mancances o
dificultats en segons quines àrees degut a l’absentisme, la falta d’implicació
dels pares i de les mares a l’hora d’ajudar-los, etc..
El primer dia que vaig arribar a l’escola
vaig poder observar l’actitud dels pares vers l’escola ja que vaig escoltar
frases com: “Ale! A escribir!” i mentres, se’n reien. Un altre pare
també va dir: “Está lloviendo y no abren la puerta del colegio, y luego se
quejan si no os traemos, pues sino abren ya, nos vamos.”
Un altre dia, la meva tutora d’aula va
comentar a un pare que el seu fill no presta atenció a l’aula, que màxim té una
capacitat d’atenció de 5 minuts, que té dificultats amb la lectura i l’escriptura
i que no ha evolucionat massa des de que ha començat el curs, i també, que
creu que pot tenir problemes de visió ja que li costa veure el que està
escrit a la pissarra.
El pare va fer el següent comentari: “El niño no sabe leer, pero es muy listo. Él coge el móvil táctic y sin
saber leer lo sabe utilizar.” I no li va donar més importància.
És una actitud que mai havia observat, que
molts de pares no es preocupen gens per l’educació i l’aprenentatge dels nins i
nines i que creuen que dur els nins i nines a l’escola és perdre el temps.
M’agradaria saber si voltros també heu
observat aquest tipus de comportament amb els pares i mares dels vostres
alumnes.
Vaig trobar el següent vídeo que em va fer molta gràcia i
ho vaig relacionar un poc amb aquesta situació. Esper que vos agradi.
Salutacions.
