Suport dins l'aula.

Al meu centre, el mestre de suport entra dins l’aula a les assignatures instrumentals, és a dir, a matemàtiques i  a català.

Crec que es realitza dos tipus de suport, depenent del nin o  nina. Per exemple: El PT dona ajuda a un alumne augmentant progressivament la distància, és a dir, no es seu al seu costat, sinó que s’apropa i s’allunya i el va ajudant puntualment ja que es pretén fomentar que treballi de forma autònoma, ja que es distreu amb facilitat i per això sempre va endarrerit amb totes les tasques. Està acostumat a que la seva família sigui molt protector amb ell i cerca això dins l’aula i ell ha de acceptar que no pot tenir un professor per a ell tot sol a cada moment.

Per altre banda, amb dos alumnes més un d’ells és l’alumne NESE també fa això. Es va movent entre aquests tres alumnes però també, si un altre alumne té algun problema o necessita ajuda també s’apropa. Els nins i nines saben que en Biel està dins l’aula per ajudar-los a tots. També dir, que la tutora es va apropant a tots els nins i nines tan els NEE o NESE com al altres.

Tot i això, l’activitat la sol dur a terme la mestra i el mestre de suport només intervé globalment amb tota la classe a moments molt puntuals, però si és necessari ho fa.

La mestra s’adona que el mestre de suport és una gran ajuda i que ve per a ajudar a tots els nins i nines de l’aula i d’aquesta manera es van repartint per a tota la classe. Trob que fan molt bona feina, ja que tots els nins i nines poden treballar de forma autònoma i tenir una ajuda en el moment que ho necessitin per a proseguir amb l’aprenentatge. Per tant, estic totalment a favor del suport dins l’aula ja que beneficia a tots els nins i nines. 

Per acabar, vos deix un enllaç al llibre de Teresa Huguet, Aprendre junts a l’aula on es mostra una proposta inclusiva i parla del suport dins l’aula.

Desdoblaments o dos mestres dins l'aula.

Aquest any és el primer cop que he pogut observar com es realitzen desdoblaments a l’aula, al meu cicle es realitzen els següents:

·        Matemàtiques / Informàtica.

La mestra tutora va a informàtica amb la meitat dels nins i nines de l’aula i el mestre de suport es queda a l’aula, on realitzen problemes matemàtics amb l’ajuda de la pissarra digital.

·        Castellà / Biblioteca.

La mestra amb la meitat dels nins i nines de l’aula es dirigeixen a la biblioteca, on es realitzen activitats com conta contes, lectura individual, etc.

Alhora, una mestra de segons curs, va a l’aula amb l’altre meitat dels nins i nines, i es realitza una lectura en castellà.

Aquest tipus de desdoblament resulta molt beneficiós per als nins i nines, ja que com són grups més petits (d’uns dotze nins i nines), aquests poden realitzar moltes més intervencions i també, el mestre, pot estar més pendent de tots els nins, i nines, sobretot d’aquells que tenen més dificultats. Es facilita molt més la interacció entre tots i totes, i es poden realitzar activitats diferents a les que es farien si estiguéssim amb tot el grup-classe.

També, he pogut comprovar que la mateixa activitat feta als dos grups per separat pot donar resultats molts diferents, dependent dels nins i nines, dels seus gusts, de la manera de treballar, etc. pel que, és necessari que el mestre planifiqui tenint en compte quins alumnes tindrà a aquella hora, la manera de treballar que millor funciona entre ells, el seu estil d’aprenentatge, etc. perquè tots puguin assolir el mateix objectiu però platejant la sessió de forma diferent, segons les seves necessitats.

Per finalitzar aquesta entrada, he cercat més informació referent als desdoblaments a l’aula, i he trobat un document on parla de dues possibles modalitats: desdoblament o dos mestres dins l’aula i crec que és un bon tema de discussió. Què és millor? Fer un desdoblament o tenir dos mestres dins l’aula, o poder fer les dues coses? Crec que les dues són vàlides però crec que hi ha d’haver un consens amb els mestres segons la necessitat que hi hagi, el tipus d’activitat, etc. 

Càrrecs dels nins i nines a l'aula.

Quan vaig començar les pràctiques, desconeixia els tipus de càrrecs que pot haver dins d’una aula de primer cicle d’educació primària. Aquests, fan agafar diferents responsabilitats als nins i nines i s’han d’organitzar de forma ràpida cada dia amb un o més companys per complir correctament amb la tasca.

Aquests càrrecs canvien cada quinze dies, i són els nins i nines els qui decideixen el càrrec que volen fer. Com han de treballar en equip per poder realitzar el càrrec, molt de pics, els nins més competents han d’ajudar a aquells que tenen més dificultats, pel que també, han de saber com explicar-li a l’altre company o companya la dinàmica de la tasca, i d’aquesta manera, amb el dia a dia, aconsegueixen entendre i realitzar el seu càrrec correctament.

Al meu centre els càrrecs que els nins i nines realitzen a l’aula són els següents:

        - Quin temps fa avui? Els nins o nines encarregats han de mirar al termòmetre quans de graus fa i quin tipus de temps hi ha: si plou, fa sol, hi ha núvols, etc. i després ho comuniquen a la mestra i als seus companys i companyes.

-         - Qui falta, avui? Els nins o nines encarregats han de posar el cartellet del nin o nina que falta i comunicar-ho a la professora quan aquesta ho demana. 

        - Calendari: Els nins i nines encarregats han de comunicar a la mestra quin dia és perquè aquesta ho apunti a la pissarra.

-   També hi ha altres càrrecs, com: cuidar el hàmster de la classe, dur la capsa a on hi ha tots els berenars, encarregat d’esborrar la pissarra, encarregats de fer massatges amb els gratadors després del pati, entre d’altres.

Em va sorprendre molt el càrrec de fer massatges, aquest, consisteix en que quatre nins i/o nines amb l’ajuda de gratadors, realitzen massatges als altres companys de l’aula després del pati. S’apaguen els llums, es posa música relaxant i es dediquen uns 3-4 minuts a descansar i a relaxar-se després d’haver estat jugant al pati.

He pogut comprovar que aquest moment fa possible als nins i nines tranquil·litzar-se, i situar-se un altre cop dins l’aula per a estar preparat per la tasca que faran a continuació. Per tant, crec que és una estona que és dedica per a poder continuar les classes fent bona feina. Per finalitzar, m’agradaria saber si vosaltres també teniu aquest tipus de càrrec als vostres centres.

Absentisme escolar.

És un problema bastant greu que afecta als tres cicles de Primària al centre on realitzo les pràctiques. Al primer cicle, i concretament dins la meva aula, hi ha alumnes que solen faltar uns dos o tres dies a la setmana.

Això es reflexa sobretot en l’aprenentatge, ja que són nins i nines que encara no han après a llegir ni escriure i sols discriminen algunes lletres. També, quan venen a classe es solen sentir molts deslligats de l’activitat que es realitza a l’aula ja que tal vegada arriben un pic començada la tasca o quan ja es conclou un tema, pel que els hi resulta difícil seguir el ritme de classe.

Al semestre passat, dos nins (un nin i una nina) no varen poder ser avaluats degut a que havien faltat a més d’un terç dels dies de classe. En general, a la meva aula solen faltar cada dia dos o tres nins i/o nines.

A les altres classes de primer cicle hi ha cassos més greus, ja que hi ha uns quants nins del poblat de Son Banya que sols han assistit a classe dos o tres dies en tot aquest curs escolar. Ja s’ha decidit que aquests repeteixin el curs, però realment, el que és important és fer qualque cosa perquè venguin a classe.  No sé si es prenen totes les mesures necessàries a l’escola ni a serveis socials, però sé que això hauria de canviar.

Per a concloure aquesta entrada, vos deix un enllaç a la pàgina del Govern de les Illes Balears, on podem trobar:

-          Les instruccions a seguir en cas d’absentisme escolar per aquest curs 2011-2012.

-         Full de detecció i comunicació de situacions de risc al centres educatius de infantil, primària i secundària.

-          I l’avaluació de les actuacions dutes a terme.

Projecte: PADRINS LECTORS.

Els i les alumnes de 5è i 6è de Primària fan de padrins i padrines lectors/es als alumnes de 1r i 2n de Primària, és a dir, els més grans acompanyen als més petits durant l’aprenentatge de la lectura.

Objectiu general:

 Millorar el nivell lector dels nins i nines de PRIMER i SEGON, acompanyant-los en el seu procés lector.

Objectius específics:

·        Treballar de forma regular la lectura i la comprensió lectora.

·        Treballar diferents estratègies de lectura.

·        Fomentar la cooperació entre cicles: grans i petits.

·        Educar en la responsabilitat i el compromís.

·        Fomentar l'acceptació de la diversitat.

Procediment de l'activitat:

·        És una activitat que es realitza un cop per setmana durant 30 minuts i durant tot el curs escolar.

·        Abans d'iniciar-se, tant els padrins com els fillols adquireixen un seguit de compromisos així com una explicació de les normes i del funcionament..

Els/les padrins/es es preparen per a l’activitat:

·  se’ls ensenya a formular preguntes de comprensió fàcils i difícils (interpretatives).

· se’ls parla dels hàbits lingüístics (ser bons models, tornar la pregunta corregida…).

·    se’ls ensenyen estratègies d’anticipació (il·lustració de la tapa, un esdeveniment important…).

·  se’ls recorda que han de parlar en català… se’ls recorda que han de ser amables, carinyosos…

Hi ha un seguiment de l'activitat per part dels tutors i alumnes padrins, en el qual els padrins comuniquen les experiències i vivències positives del procés lector del seu corresponent fillol.  I també, els nins i nines avaluen la tasca que realitzen els seus padrins lectors i valoren tot allò amb els que els ajuden.

És una activitat que beneficia a tot l’alumnat. Els nins i nines més petits (fillols i filloles) tenen un referent de lectura, que és el seu padrí lector, el qual pot observar les millores que es van aconseguint i la importància que té l’ajuda que li està donant per a poder millorar.

La tasca els nins i nines més grans també és important, ja que han de saber explicar les coses de manera que un nin o  nina més petit ho pugui entendre, és a dir, a de utilitzar totes aquelles estratègies necessàries perquè el seu fillol aprengui.

La implicació és extraordinàriament bona, ja que tant grans o petits, valorem la tasca i l’evolució d’aquesta activitat durant el curs.

A continuació podeu veure diferents imatges fetes durant l'activitat:

Cada classe té diferents llibres per a llegir durant els temps de padrins lectors. Cada nin i nina pot triar el llibre segons la seva necessitat i gustos. Hi ha llibres que sols tenen imatges, altres amb lletra lligada, lletra de pal i també amb lletra d’impremta. Alguns són més curts i d’altres tenen més pàgines i més lletres. Cada nin i nina a l’hora de triar llibre ha de saber quin s’adapta millor a ell.

A la segona imatge, podem veure com el padrí lector ajuda al seu fillol en la lectura, ja que és un nin que encara no sap llegir. La seva tasca és llegir el llibre, ajudar a discriminar algunes lletres, seguir la lectura ajudat amb les imatges, anar-li fent preguntes per observar si compren la lectura, etc.

A la tercera imatge, podem veure com una nina de primer curs llegeix  alhora que la seva padrina observa com ho fa i realitza les intervencions oportunes.