Bon dia a tothom! Aquest és el meu bloc de
l'assignatura de Atenció a l'alumnat amb Necessitat Específica de Suport
Educatiu a l’Escola.
A aquesta primera entrada m’agradaria
comentar-vos les primeres sensacions que vaig tenir al començar les pràctiques
a l’aula de 1ºA.
A l’ aula hi ha 22 nins i nines, és un grup
molt heterogeni. D’aquests, 5 són d’ètnia gitana (procedents del Molinar i de
Son Banya). 3 són procedents d’altres països d’Europa i 2 són fills de temporers (sols cursen 1/3
del curs a Mallorca, la resta ho cursen a la Península).
Alguns d’ells presenten mancances o
dificultats en segons quines àrees degut a l’absentisme, la falta d’implicació
dels pares i de les mares a l’hora d’ajudar-los, etc..
El primer dia que vaig arribar a l’escola
vaig poder observar l’actitud dels pares vers l’escola ja que vaig escoltar
frases com: “Ale! A escribir!” i mentres, se’n reien. Un altre pare
també va dir: “Está lloviendo y no abren la puerta del colegio, y luego se
quejan si no os traemos, pues sino abren ya, nos vamos.”
Un altre dia, la meva tutora d’aula va
comentar a un pare que el seu fill no presta atenció a l’aula, que màxim té una
capacitat d’atenció de 5 minuts, que té dificultats amb la lectura i l’escriptura
i que no ha evolucionat massa des de que ha començat el curs, i també, que
creu que pot tenir problemes de visió ja que li costa veure el que està
escrit a la pissarra.
El pare va fer el següent comentari: “El niño no sabe leer, pero es muy listo. Él coge el móvil táctic y sin
saber leer lo sabe utilizar.” I no li va donar més importància.
És una actitud que mai havia observat, que
molts de pares no es preocupen gens per l’educació i l’aprenentatge dels nins i
nines i que creuen que dur els nins i nines a l’escola és perdre el temps.
M’agradaria saber si voltros també heu
observat aquest tipus de comportament amb els pares i mares dels vostres
alumnes.
Vaig trobar el següent vídeo que em va fer molta gràcia i
ho vaig relacionar un poc amb aquesta situació. Esper que vos agradi.
Salutacions.
Hola Marta:
ResponderEliminarHe revisat el teu bloc i, en primer lloc, volia comentar-te que és necessari que facis més entrades. En aquest sentit, recordau que la rúbrica valora molt positivament el nivell de periodicitat de les entrades efectuades. Pots aprofitar temes de la classe o de l'escola per reflexionar al voltant de determinats aspectes, tal i com has fet en aquesta entrada. No obstant això, trobo que el vídeo d'aquesta entrada és una mica estereotipat. Què en penses? Salutacions.
Bon dia Albert! Sé que el vídeo és una simplificació bastant dolenta de la realitat, però és un fet que em vaig trobar a l’escola i que em va sorprendre molt. Tot i això, puc dir que encara que es puguin trobar aquests tipus de situacions, en general, els pares i mares sí que donen importància a la necessitat de que els nins i nines vagin a l’escola per a aprendre sigui quina sigui la seva raça o procedència i, des de l’escola, es treballa perquè això sigui possible.
EliminarTornant a llegir la meva primera publicació, m’he adonat quasi tot el comentat són aspectes negatius, ja que suposo, es lo que més em va cridar l’atenció en el primer moment de contacte amb l’escola. Ara veig que podia tornar a reescriure aquest post per poder afegir molts de punts positius i esper poder fer-ho en les publicacions següents.
Per acabar, deix aquest vídeo que he trobat a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=yDhV4a4hPiE
En resum, parla de l’etiquetatge que és fa dels nins i nines; etiquetes que no serveixen de res ja que són aspectes negatius que en l’àmbit educatiu no ens duen a cap banda; i que és necessari trobar els punts forts dels nins i nines per a poder treure suc d’aquests. Un nin o una nina no és una etiqueta, sols un nin o una nina, i de vegades errem a l’hora de anteposar-la. Salutacions.